Persona Ciencia Empresa - Universitat Ramon Llull

Servicios

Com va néixer la Universitat Ramon Llull

Com va néixer la Universitat Ramon Llull

Autor: Miquel Gassiot i Matas

Prólogo

Mots del M. H. Sr. Jordi Pujol

Agraeixo que se m'hagi demanat de fer aquest pròleg, perquè la creació de la URL fou un fet positiu, que ha tingut efectes molt benèfics: i perquè tinc un bon record de les persones que hi varen intervenir, començant per l'autor del llibre, el professor Miquel Gassiot.

Vaig viure de prop el procés de creació de la Universitat Ramon Llull per la meva condició de president de la Generalitat. No perquè hi intervingués directament, sinó per la informació que en vaig anar rebent per part dels seus promotors, pel contacte amb el cardenal Jubany i pel seguiment que en vaig fer a través de les persones que se n'ocupaven en el terreny polític i administratiu, en especial del conseller Laporta. A més a més, vaig simpatitzar amb el projecte des del primer moment, és a dir, des de que el Dr. Gassiot i el Dr. Filella me'n feren esment i també quan el cardenal Jubany me'n va parlar.

Es varen donar diverses circumstàncies que varen fer possible la creació de la Universitat Ramon Llull.

En primer lloc, les persones. Per exemple, la coincidència d'idees que des del primer moment hi hagué entre el Dr. Gassiot i el Dr. Filella, i que s'explica bé en el llibre quan parla de la reunió de Lisboa de l'any 1988. També el fet que en aquella mateixa època el Dr. Jubany -l'arquebisbe i cardenal- pensés en la conveniència i la necessitat de tenir una Universitat no pròpiament confessional, però sí inspirada en els valors cristians. En general en els ambients cristians de Catalunya també se'n sentia la necessitat, com ho prova el fet que la idea fos ràpidament ben rebuda per entitats acadèmiques d'orientació cristiana ja aleshores existents, però sense vinculació ni orgànica ni operativa. També hi va ajudar l'actitud favorable des del primer moment del Govern de Catalunya i de sectors polítics catalans de prou pes aquí i a Madrid per poder defensar el projecte políticament i legislativament de manera eficaç. I en aquest punt crec de justícia esmentar els noms del conseller Josep Laporta i de la diputada al Congrés Maria Eugènia Cruenca. També cal dir que cap al 1990, que és quan el projecte qualla, havia baixat l'efervescència radical contrària a l'ensenyament no estrictament públic i d'inspiració cristiana. I això explica que la Llei que instaurava la Universitat Ramon Llull fos votada per unanimitat pel Parlament de Catalunya.

El resultat de tot plegat -és a dir, La Universitat Ramon Llull- ha estat molt positiu. Tenim una bona universitat que ha provocat una mobilització important de recursos humans i intel·lectuals. Una universitat que, precisament perquè té un ideari ben definit ofereix a molta gent la possibilitat d'escollir, de fer una opció, i això és bo per a la societat. Eixampla l'àmbit de la llibertat. I tot això amb mentalitat de país. La tria del nom il·lustra bé tot això. Es va dubtar entre Universitat Lliure i Universitat Ramon Llull. Es va triar el segon i crec que va ser un encert. Perquè és un nom que sintetitza un cristianisme generós, una vocació universal i un exemple esplendorós de catalanitat.

Per tot això crec que els promotors de la Universitat Ramon Llull mereixen ser felicitats. I és bo que aquest llibre deixi constància del perquè i del com del projecte, feliçment reeixit.

Jordi Pujol